1.Prova de cicle tèrmic
Les proves de cicle tèrmic solen incloure dos tipus:proves de cicle d'alta i baixa temperatura i proves de cicle de temperatura i humitat. El primer examina principalment la resistència dels fars a entorns de cicle altern d'alta temperatura i baixa temperatura, mentre que el segon examina principalment la resistència dels fars a entorns de cicle altern d'alta temperatura i alta humitat i baixa temperatura.
Normalment, les proves de cicle de temperatura alta i baixa especifiquen els valors de temperatura alta i baixa en el cicle, la durada entre el valor de temperatura alta i el valor de temperatura baixa i la taxa de canvi de temperatura durant el procés de conversió de temperatura alta i baixa, però el no s'especifica la humitat de l'entorn de prova.
A diferència de la prova del cicle de temperatura alta i baixa, la prova del cicle de temperatura i humitat també especifica la humitat, i normalment s'especifica a la part d'alta temperatura. La humitat pot estar sempre en un estat constant, o pot canviar amb el canvi de temperatura. En termes generals, no hi haurà regulacions rellevants sobre la humitat a la part de baixa temperatura.
2.Prova de xoc tèrmic i prova d'alta temperatura
La finalitat de laprova de xoc tèrmicés examinar la resistència del far davant d'un entorn amb canvis dràstics de temperatura. El mètode de prova és: encendre el far i fer-lo funcionar amb normalitat durant un període de temps, després apagar immediatament el far i submergir ràpidament el far en aigua a temperatura normal fins al moment especificat. Després de la immersió, traieu el far i observeu si hi ha esquerdes, bombolles, etc. en el seu aspecte, i si el far funciona amb normalitat.
L'objectiu de la prova d'alta temperatura és examinar la resistència del far a un ambient d'alta temperatura. Durant la prova, el far es col·loca en una caixa d'ambient d'alta temperatura i es deixa reposar durant un temps determinat. Un cop finalitzat el temps de parada, desmoldeu-lo i observeu l'estat estructural local de les peces de plàstic dels fars i si hi ha alguna deformació.
3.Prova a prova de pols i impermeable
L'objectiu de la prova a prova de pols és examinar la capacitat de la carcassa del far per evitar que la pols entri i protegir l'interior del far de la intrusió de pols. La pols simulada utilitzada en la prova inclou: pols de talc, pols d'Arizona A2, pols barrejat amb un 50% de ciment silicat i un 50% de cendres volants, etc. Generalment es requereix col·locar 2 kg de pols simulada en un espai d'1 m³. El bufat de pols es pot fer en forma de bufat de pols continu o bufat de pols de 6 segons i aturada de 15 minuts. El primer se sol provar durant 8 h, mentre que el segon es prova durant 5 h.
La prova impermeable consisteix a provar el rendiment de la carcassa del far per evitar que l'aigua entri i protegir l'interior del far de les interferències de l'aigua. La norma GB/T10485-2007 estableix que els fars s'han de sotmetre a una prova especial d'impermeabilització. El mètode de prova és: quan ruixeu aigua a la mostra, la línia central de la canonada de polvorització és cap avall i la línia vertical de la placa giratòria horitzontal forma un angle d'uns 45 °. Es requereix que la taxa de precipitació assoleixi (2,5 ~ 4,1) mm·min-1, la velocitat de la placa giratòria és d'uns 4r·min-1 i l'aigua s'escampa contínuament durant 12 h.
4.Prova de polvorització de sal
L'objectiu de la prova d'esprai de sal és examinar la capacitat de les peces metàl·liques dels fars de resistir la corrosió de l'esprai de sal. En general, els fars es sotmeten a una prova de polvorització de sal neutre. Normalment, s'utilitza una solució de sal de clorur sòdic, amb una concentració en massa d'uns 5% i un valor de pH d'uns 6,5-7,2, que és neutre. La prova sovint utilitza un mètode de polvorització + sec, és a dir, després d'un període de polvorització contínua, la polvorització s'atura i el far es deixa assecar. Aquest cicle s'utilitza per provar contínuament els fars durant desenes o centenars d'hores, i després de la prova es treuen els fars i s'observa la corrosió de les seves peces metàl·liques.
5.Prova d'irradiació de la font de llum
La prova d'irradiació de la font de llum es refereix generalment a la prova de la làmpada de xenó. Com que la majoria de llums de cotxes són productes a l'aire lliure, el filtre que s'utilitza sovint en les proves de llums de xenó és el filtre de llum diürna. La resta, com la intensitat d'irradiació, la temperatura de la caixa, la temperatura de la pissarra o l'etiqueta negra, la humitat, el mode de llum, el mode fosc, etc., variaran segons els diferents productes. Un cop finalitzada la prova, el llum del cotxe normalment es prova per a la diferència de color, la qualificació de la targeta grisa i la brillantor per verificar si el llum del cotxe té la capacitat de resistir l'envelliment de la llum.
Hora de publicació: 20-agost-2024